el retorn

Reencontre amb l'essència, tornar de puntetes a l'estiu, encara que faci fred, al pause davant del mar, tots els matins, mentre la marea se l'enduia a la deriva, com una libèlula aprenent a nedar.

Larsson abduïnt-la, i ella sense fer cap esforç per recuperar la ment, que, a la mínima que es despistava, ja se n'havia anat, ben lluny, i ningú mai sabia com fer-la baixar.

Un "ja sóc a casa!" a ple pulmó, reconèixer-se sense veure's i haver creat, de nou, el propi espai.

ile de bréhat

Em sento destinada a voltar-te, viure't i sentir-me teva sense ser d'aquí. Sento com tots els sentits d'aquest món s'alineen, com tot equidista i res es toca. com tot té el seu espai, i el meu, que em costa tant trobar-lo, el reconec en tu.

Tu, que en el fons ets un absolut desconegut, que ens vam creuar breument una tarda d'agost, i prou. Però allà era jo, i des de llavors em crides, encara que ningú ho sent. No tinc pressa, no tinc quan, ni com, només un perquè. Vull tornar a voltar-te, viure't i sentir-me teva, essent una mica més d'aquí.

Allà, en tu, respiro veritat, transparència. Quelcom estira la meva imaginació enfora i no fas més que convidar-me a crear, i crear, i no parar de crear. I només per això, que és mitja vida meva, em sento arrossegada a voltar-te, viure't i sentir-me teva i ser, per fi, d'aquí.

els camins aleatoris que mai es repeteixen

(encara que s'assemblin molt)

El desamor m'ha dut a tornar a començar. Un absurd desamor, però desamor al cap i a la fi. Útil, però, si m'incita a ficar el cap sota una dutxa d'aigua freda. que desperta em sento després!

Caminant per les juntes de les rajoles com si fossin avingudes em vaig adonar de la importància que té recollir-se a un mateix. Mirar pel calidoscopi (i deixar estar la lupa), voltar contenta de la meva estatura, créixer sense fer-me gran i deixar de restar paralitzada, inspirant i no expirant. JA N'HI HA PROU!

A vegades em marejo i aquesta respiració accelerada no sé on em durà. Però podria ser prou gran com per esclatar a miques i tornar a recollir-me. Jo, o un altra persona. Perquè ho necessito. I n'aprenc, i tant si n'aprenc! Cada vegada que em monto m'entenc millor, ingenieria experimental.

Si sóc diminuta és perquè vull ser diminuta. I quan tinc prou valor obro una capseta de vidre molt petita on hi ha un pastís i diu "menja'm". Si faig cas em créixen les cames i tinc millor perspectiva de tot.

Però a vegades costa recordar-ho...

la valentia

Hem estat humiliades, maltractades i infravalorades. No teníem dret a saber, a decidir, a actuar per voluntat pròpia i amb autonomia. Sempre hem estat percebudes com persones submisses, sempre atentes al que s'esperava de nosaltres. Restem incòmodes, immovilitzades com a objectes d'ús o, pitjor, de decoració. Lluny de qualsevol moviment autònom, en posició de forçada dependència. Quina importància té no poder pensar, parlar i actuar mentre poguem ser exhibides? Tot el que hem de fer és restar quietes, rectes, perfectes, esperant l'aprovació del subjecte masculí?

La pressió de la bellesa; el pes d'un cos fictici però perfecte recau sobre la nostra consciència. Allunya't de les imperfeccions, no passis d'una 36, maquilla't, pentina't, camina recte, elegant, sobre talons. Digues adéu al dret d'estudiar, treballar, de perseguir els teus propis objectius, de ser qui tu vols ser. Desviu-te per ell. Dedica el teu temps i esforç als seus desitjos. I si no tens marit... Busca'l! Què en serà si no, de la teva vida? No prenguis decisions. No tens força ni experiència per aquesta responsabilitat, segueix sempre els seus inqüestionables consells.

Hem estat humiliades, maltractades i infravalorades. I segurament em direu que tot això ha canviat, que no hi ha punt de comparació amb el que es vivia abans. Però no ens enceguem per les comparacions i mirem al nostre voltant: tot just ho acabem de començar a canviar.

No ha estat pas la sort la que ens ha conduït fins on som. Ha estat la valentia d'algunes dones que, malgrat sentir-se soles, s'han volgut reafirmar com a subjectes, i no pas com a objectes. Hem crescut a contracorrent, i això no pot sinó fer-nos sentir orgulloses i creure en les nostres possibilitats. Som el contrari de tot allò que ens havíen fet creure: som fortes, valentes i decidides.

Fem front als estereotips; vestim-nos, cuidem-nos i mirem-nos al mirall amb els nostres propis ulls, i no els d'un altre. Treballem; ens demostrem ser responsables, lluitadores i molt competents. Tinguem el nostre temps, el nostre espai i compartim-lo, no l'esclavitzem. Confiem en nosaltres mateixes o ningú més ho farà per nosaltres. Estiguem atentes, seguim endavant, amb decisió. És la única via per acabar amb els porcs que ens humilien, ens maltracten i ens infravaloren.

BLAU

Il·lusió és d'atrevits, creatius i optimistes. Mai d'ingenus.

Il·lusió és pròpia dels creadors de la seva història, sovint dançant sobre l'estora flotant del present, el vertiginós i inestable terra d'allò més imprecís i desdibuixat, d'allò que crea els pitjors moments i les millors sensacions.
Caminar d'esquenes per topar amb sorpreses que interptretem com a casualitats, endinsar-nos en el desconegut només per superar el nostre jo del passat, caure per un precipici i despertar del malson a un pam del final. Imaginar futurs inversemblants, potser fins i tot estranys, on som complets desconeguts.
I això no es fugir de la realitat si no descobrir-nos a nosaltres mateixos, mirar directament als ulls de les nostres motivacions, per averiguar què volem, què en traurem de tot, de mi, de tu, de l'existència.
Que la vida es molt estranya, plena d'inquietuds, dubtes i qüestionaments delirants; i potser mai arribem a saber d'on sortim, ni si podem creure en el que veiem, però si què volem. I és això i res més, i és això i ningú més, el que ha de marcar el nostre camí. Un camí a vegades fàcil, a vegades difícil, però mai erroni.

VÍSCERES TORRANT-SE AL SOL.

RESSACA D'INQUIETUDS

Vèrtigs des del terra, imatges que s'acosten, s'allunyen i es tornen a acostar. I, de sobte, són borroses, però les recordes i a la vegada no, i no saps defirnir-les i et perds en un laberint de dubtes on l'únic cert ets tu mateix. És estúpid perdre's en la racionalitat però verosímil en la trascendència. Finestres que t'observen i tu no pots ni tan sols captar, mirades que planegen sobre el teu cap, deixant-se portar per la mica d'aire del matí. És fred, molt, molt fred, però en el seu dia, dia de ple sol d'estiu, fou càlid. Però ja no, ja està, ja prou, ara només fa que portar-te a la deriva, però cap allà on tu vols, encara que remar sempre ha estat cansat i difícil. Perquè ningú ha dit mai que navegar fos fàcil, i menys en males condicions metereològiques.

Bé, bona nit, que tinc ressaca. Ressaca de sorpreses i inquietuds, però, al cap i a la fi, ressaca.

PLANNING FOR THE FUTURE IS ESCAPISM



new ideas, new art, NEW MUSEUM.

ser, crear.

l'acte de crear és sol, ple, atrapant, nou, nostàlgic, sorprenent, bèstia, blau, gran, íntim, difós, irracional, intuitiu, dolç, atrevit, sensible, valent, orgàsmic, nítid, nihilista, escrupulós, instantani, irrepetible, suau, tendre, furiós, pedant, complet, equilibrat, etern, boig, generós, clarivident, visceral, inversemblant, moll, imprevisible, impulsiu, tàctil, calent, corrosiu, heterogeni, curiós, llustrós, fresc, quotidià, personal, motivant, esperançador, lluminós, irreverent, qüestionable, original, foam, còmic, somrient, amè, aïllat, positiu, ric, llesfiscós, necessari, passional,

VIU

Respirar la sorpresa del present

L'insignificant creix enrere, canviant inesperadament la paciència per la claredat, deixant-me respirar sense aturar-me per les sorpreses del present.

Veig les idees amunt, perdudes en l'espai efímer... M'enredo, i decideixo eternitzar la frescor del blau.

Els pensaments i l'experiència no qüestionen el fluir del meu camí.
Ara és net, visc amb la certesa que sóc jo qui m'encego,
NINGÚ MÉS.

la identitat fictícia

Vivim en una cultura basada en la ficció.

Acceptem des de la ignorància que som una re-presentació d'una identitat irreal.

Les construccions mai seran neutres; sóc ficció, la física superposició d'imatges.

El món constantment bombardeja ideals de persones.

Es ven la obsessió de la icona a la més pura innocència.

Els estereotips connoten bellesa; els veig, els assumeixo.

No creiem en uns valors reals.

QUI SÓC?

Entre sentits, la necessitat d'un atzarós demà

No s'han de donar gaires voltes per entendre una fotografia, dialogar amb el present.

Les reflexions no són més que arguments absurds per comunicar l'orígen de la nostra debilitat.

La timidesa publicant el seu pensament és una clara senyal de la pèrdua d'importància d'allò més profund.

És boirosa, i tancada. Però per la bellesa només cal invertir temps.

Potser les paraules complexes no volen ser menys excèptiques, ara.

És nítid, distant i clar, llegir-me a mi mateixa.

UN FUTUR FA POR.