Vèrtigs des del terra, imatges que s'acosten, s'allunyen i es tornen a acostar. I, de sobte, són borroses, però les recordes i a la vegada no, i no saps defirnir-les i et perds en un laberint de dubtes on l'únic cert ets tu mateix. És estúpid perdre's en la racionalitat però verosímil en la trascendència. Finestres que t'observen i tu no pots ni tan sols captar, mirades que planegen sobre el teu cap, deixant-se portar per la mica d'aire del matí. És fred, molt, molt fred, però en el seu dia, dia de ple sol d'estiu, fou càlid. Però ja no, ja està, ja prou, ara només fa que portar-te a la deriva, però cap allà on tu vols, encara que remar sempre ha estat cansat i difícil. Perquè ningú ha dit mai que navegar fos fàcil, i menys en males condicions metereològiques.Bé, bona nit, que tinc ressaca. Ressaca de sorpreses i inquietuds, però, al cap i a la fi, ressaca.
No hay comentarios:
Publicar un comentario