viernes, 2 de julio de 2010

BLAU


Il·lusió és d'atrevits, creatius i optimistes. Mai d'ingenus.

Il·lusió és pròpia dels creadors de la seva història, sovint dançant sobre l'estora flotant del present, el vertiginós i inestable terra d'allò més imprecís i desdibuixat, d'allò que crea els pitjors moments i les millors sensacions.
Caminar d'esquenes per topar amb sorpreses que interptretem com a casualitats, endinsar-nos en el desconegut només per superar el nostre jo del passat, caure per un precipici i despertar del malson a un pam del final. Imaginar futurs inversemblants, potser fins i tot estranys, on som complets desconeguts.
I això no es fugir de la realitat si no descobrir-nos a nosaltres mateixos, mirar directament als ulls de les nostres motivacions, per averiguar què volem, què en traurem de tot, de mi, de tu, de l'existència.
Que la vida es molt estranya, plena d'inquietuds, dubtes i qüestionaments delirants; i potser mai arribem a saber d'on sortim, ni si podem creure en el que veiem, però si què volem. I és això i res més, i és això i ningú més, el que ha de marcar el nostre camí. Un camí a vegades fàcil, a vegades difícil, però mai erroni.

VÍSCERES TORRANT-SE AL SOL.