El desamor m'ha dut a tornar a començar. Un absurd desamor, però desamor al cap i a la fi. Útil, però, si m'incita a ficar el cap sota una dutxa d'aigua freda. que desperta em sento després!Caminant per les juntes de les rajoles com si fossin avingudes em vaig adonar de la importància que té recollir-se a un mateix. Mirar pel calidoscopi (i deixar estar la lupa), voltar contenta de la meva estatura, créixer sense fer-me gran i deixar de restar paralitzada, inspirant i no expirant. JA N'HI HA PROU!
A vegades em marejo i aquesta respiració accelerada no sé on em durà. Però podria ser prou gran com per esclatar a miques i tornar a recollir-me. Jo, o un altra persona. Perquè ho necessito. I n'aprenc, i tant si n'aprenc! Cada vegada que em monto m'entenc millor, ingenieria experimental.
Si sóc diminuta és perquè vull ser diminuta. I quan tinc prou valor obro una capseta de vidre molt petita on hi ha un pastís i diu "menja'm". Si faig cas em créixen les cames i tinc millor perspectiva de tot.
Però a vegades costa recordar-ho...
No hay comentarios:
Publicar un comentario