sábado, 6 de noviembre de 2010

ile de bréhat

Em sento destinada a voltar-te, viure't i sentir-me teva sense ser d'aquí. Sento com tots els sentits d'aquest món s'alineen, com tot equidista i res es toca. com tot té el seu espai, i el meu, que em costa tant trobar-lo, el reconec en tu.

Tu, que en el fons ets un absolut desconegut, que ens vam creuar breument una tarda d'agost, i prou. Però allà era jo, i des de llavors em crides, encara que ningú ho sent. No tinc pressa, no tinc quan, ni com, només un perquè. Vull tornar a voltar-te, viure't i sentir-me teva, essent una mica més d'aquí.

Allà, en tu, respiro veritat, transparència. Quelcom estira la meva imaginació enfora i no fas més que convidar-me a crear, i crear, i no parar de crear. I només per això, que és mitja vida meva, em sento arrossegada a voltar-te, viure't i sentir-me teva i ser, per fi, d'aquí.

No hay comentarios:

Publicar un comentario