el retorn

Reencontre amb l'essència, tornar de puntetes a l'estiu, encara que faci fred, al pause davant del mar, tots els matins, mentre la marea se l'enduia a la deriva, com una libèlula aprenent a nedar.

Larsson abduïnt-la, i ella sense fer cap esforç per recuperar la ment, que, a la mínima que es despistava, ja se n'havia anat, ben lluny, i ningú mai sabia com fer-la baixar.

Un "ja sóc a casa!" a ple pulmó, reconèixer-se sense veure's i haver creat, de nou, el propi espai.