L'insignificant creix enrere, canviant inesperadament la paciència per la claredat, deixant-me respirar sense aturar-me per les sorpreses del present.
Veig les idees amunt, perdudes en l'espai efímer... M'enredo, i decideixo eternitzar la frescor del blau.
Els pensaments i l'experiència no qüestionen el fluir del meu camí.
Ara és net, visc amb la certesa que sóc jo qui m'encego,
NINGÚ MÉS.
Veig les idees amunt, perdudes en l'espai efímer... M'enredo, i decideixo eternitzar la frescor del blau.
Els pensaments i l'experiència no qüestionen el fluir del meu camí.
Ara és net, visc amb la certesa que sóc jo qui m'encego,
NINGÚ MÉS.
No hay comentarios:
Publicar un comentario